Un talent fora d’òrbita: Katherine Johnson, la matemàtica que ens va guiar a les estrelles.

Katherine Johnson va ser una figura clau en l’èxit dels vols espacials tripulats gràcies al seu talent excepcional per les matemàtiques. Criada en un entorn que valorava profundament l’educació, va superar els obstacles de la segregació racial i les limitacions educatives per a les persones de color fins a arribar a treballar com a “computadora” per al NACA, que més tard es convertiria en la NASA. Allà, Johnson va contribuir significativament a missions espacials històriques, com els vols d’Alan Shepard i l’Apollo 11, i fins i tot en la planificació de missions a Mart.

Creola Katherine Johnson (Coleman com cognom de soltera) va néixer un 26 d’agost de 1918 a White Sulphur Springs, West Virginia. Johnson va ser una matemàtica nord-americana la feina de la qual va ser crucial per a l’èxit dels vols espacials tripulats dels Estats Units. Des de ben petita, Katherine va mostrar un talent excepcional per les matemàtiques, un camp en el qual les dones, especialment les dones afroamericanes, rarament eren reconegudes en aquella època.

Filla de Joylette i Joshua Coleman, Katherine va créixer en un entorn on es valorava molt l’educació. Katherine va ser una nena brillant amb un do per als números, arribant a completar el vuitè grau amb 10 anys (curs previ a la secundària). Malgrat els obstacles imposats per la segregació racial i les limitacions en l’accés a l’educació superior per a les persones de color en aquell temps, els seus pares es van assegurar que ella i els seus germans rebessin la millor educació possible. Aquesta determinació va portar la família a mudar-se a 200 kilòmetres de distància perquè Katherine pogués assistir a una escola que oferís educació secundària per a estudiants afroamericans.

Katherine va iniciar els seus estudis a l’institut West Virginia State l’any 1928 i es va graduar el 1932. En aquest centre, vinculat al West Virginia State College, va destacar especialment en matemàtiques i va rebre classes de geometria per part d’Angie Turner King, qui va ser una influència decisiva per a Katherine tant a l’institut com més tard a la universitat.

Quan estava a l’institut, Katherine també es va interessar molt per l’astronomia. Després de graduar-se de l’institut, Katherine va fer el pas natural cap al West Virginia State College, havent rebut una beca completa que cobria les taxes de matrícula, allotjament i manutenció, i el 1937 es va graduar en matemàtiques i francès.

Durant els següents dos anys va ensenyar en diverses escoles de Virginia, però va deixar l’ensenyament el 1939 en contraure matrimoni amb James Francis Goble. Tots dos es van conèixer quan eren estudiants i van tenir tres filles, Constance, Joylette i Katherine. Totes tres acabarien seguint els passos de la seva mare per convertir-se en matemàtiques i professores.

Malgrat abandonar l’ensenyament, la Universitat Estatal de West Virginia la va convidar a unir-se al seu programa de postgrau en matemàtiques. Desafortunadament, Katherine va haver d’abandonar els seus estudis, ja que el seu marit es va posar malalt i ella va haver de tornar a l’ensenyament per mantenir a la seva família.

El 1952 la vida de Katherine va fer un gir inesperat. En assabentar-se per uns familiars que el Comitè Assessor Nacional per a l’Aeronàutica (NACA), contractava dones matemàtiques afroamericanes per fer de “computadores”, Katherine va sentir que aquesta era una oportunitat que no podia deixar escapar. Sense dubtar-ho, va traslladar la seva família a Newport News.

Un cop allà, Katherine va trobar feina com a professora substituta, mentre intentava entra a la NACA. Curiosament, va acabar rebent dues ofertes gairebé a la vegada: una per a un càrrec permanent com a professora i una altra a la NACA. Sense dubtar-ho, va optar per la segona, veient-hi una oportunitat única per desenvolupar la seva passió per les ciències.

De professora suplent a pionera espacial

És també durant aquesta etapa de la seva vida que la salut del seu marit va empitjorar, fins a morir a causa d’un tumor cerebral. Aquest trist esdeveniment va marcar un punt d’inflexió en la vida de Katherine, obligant-la a afrontar els reptes professionals i personals amb una nova perspectiva.

A la NACA, que més tard es convertiria en l’actual NASA, Katherine Johnson va treballar en la Divisió de Navegació Aèria. Fins al 1958, any de creació de l’Administració Nacional d’Aeronàutica i l’Espai (NASA) els treballadors negres a la NACA havien estat sotmesos a un règim de segregació. Eren forçats a menjar a part i utilitzar lavabos separats dels seus col·legues blancs, una pràctica que marcava profundament les divisions racials dins de l’organització. No obstant això, amb la transició cap a la NASA, aquestes barreres de segregació es van desmantellar. Aquest canvi va representar un pas endavant cap a la inclusió, però no va significar el final de tots els desafiaments.

Malgrat aquests avenços, la discriminació no va desaparèixer per complet, especialment en relació amb el gènere. Les dones continuaven enfrontant-se a obstacles significatius. Per exemple, se’ls negava l’accés a les reunions informatives, un exemple clar de les barreres que encara havien de superar. Aquesta exclusió no només limitava la seva participació en discussions clau sinó que també minava el seu potencial contributiu.

Les dones tampoc podien signar informes o articles. Un dia, davant la marxa de l’enginyer amb qui estava treballant en un d’aquests informes, Katherine va haver de lluitar per poder completar la feina i posar el seu nom a l’informe, tot i l’oposició dels seus supervisors. Aquest va ser només el primer dels 21 articles que va signar durant els seus trenta-tres anys de feina a l’agència espacial.

Entre altres tasques, durant el seu temps a la NACA i a la NASA, Katherine Johnson va calcular la trajectòria per al vol espacial d’Alan Shepard, el primer nord-americà a l’espai, així com la trajectòria per a la missió Apollo 11, que va portar els primers humans a la Lluna. També va treballar en els plans per a una missió a Mart, encara que aquesta no es va realitzar fins molt després de la seva jubilació. Durant la seva carrera, Johnson va superar els obstacles no només de la segregació racial sinó també del gènere, treballant en un camp dominat per homes blancs.

La seva contribució no va ser àmpliament reconeguda fins a anys més tard, quan va ser reconeguda amb la Medalla Presidencial de la Llibertat el 2015, atorgada per Barack Obama. A més, la NASA va anomenar una de les seves instal·lacions en honor seu, un reconeixement de la seva indeleble contribució a la ciència i la tecnologia espacial.

Katherine Johnson va viure una vida extraordinària, deixant un llegat que inspira generacions a perseguir els seus somnis, sense importar els obstacles. La seva història és un testimoni de la perseverança davant de l’adversitat, la dedicació a l’excel·lència i la importància de l’educació com a eina d’emancipació.