Desxifrant el codi: Joan Clarke, la criptoanalista que va trencar barreres

La vida de Joan Clarke és un exemple inspirador de determinació. La seva història, des de la seva participació clau en els esforços de criptoanàlisi de la Segona Guerra Mundial fins als seus èxits en la numismàtica, il·lustra el poder de la perseverança davant de les adversitats i la importància de reconèixer les contribucions de totes les persones en la construcció del nostre món modern.

Joan Elisabeth Lowther Clarke va néixer el 24 de juny de 1917 a West Norwood, Londres, la filla petita de William Kemp Lowther Clarke i Dorothy Elisabeth Clarke. Tot i viure en una època en què les oportunitats per a les dones en els camps de la ciència i la matemàtica eren extremadament limitades, Clarke va demostrar una aptitud excepcional per les matemàtiques des d’una edat primerenca, una passió que eventualment la portaria a jugar un paper crucial en el desenvolupament de la criptoanàlisi durant la Segona Guerra Mundial.

Educada a una escola per a noies al sud de Londres, la brillantor acadèmica de Clarke la va portar a guanyar una beca per estudiar a Newnham College, Cambridge, on va aconseguir una doble primera classificació en matemàtiques rebent el títol de Wrangler (nom que es dona a algú que es gradua amb un títol de primer grau en Matemàtiques a la Universitat de Cambridge). Aquesta fita va ser particularment impressionant tenint en compte que, en aquell moment, les dones no podien rebre un grau complet de Cambridge. El 1939, Clarke va rebre el premi Philippa Fawcett i el 1939-1940 la Helen Gladstone Scholarship.

Gordon Welchman, un dels quatre principals matemàtics reclutats el 1939 per establir operacions de desxifrat a Bletchley Park, la va supervisar durant els seus estudis. Coneixedor de la seva habilitat matemàtica, Welchman va ser qui la va reclutar per unir-se a l’Escola de Codis i Xifres del Govern (GCCS) a Bletchley Park.

El repte impossible de resoldre Enigma.

Durant la Segona Guerra Mundial, els alemanys van desenvolupar un dispositiu anomenat màquina Enigma per xifrar els seus missatges, creient fermament que el codi Enigma era indesxifrable. Aquesta màquina era un dispositiu electro-mecànic que es basava en rodes rotatives i rotors assortits per barrejar missatges en text pla en un criptotext embullat. Els elements variables de la màquina podien configurar-se en milers de milions de combinacions.

Els alemanys canviaven les configuracions de les màquines Enigma cada dia, i cada branca de la seva intel·ligència militar i els serveis civils utilitzaven diferents configuracions d’Enigma. No conèixer les configuracions significava que les possibilitats de poder desxifrar un missatge eren d’uns impressionants 150 milions de milions de milions a una. Per tal de trencar el codi Enigma el Govern de Winston Churchill va buscar arreu del país els millors matemàtics, campions d’escacs, egiptòlegs i altres persones amb habilitats adequades, per assistir en l’operació de trencar el codi Enigma.

A Bletchley Park, Clarke va ser inicialment assignada a tasques considerades adequades per a dones, com a treballs administratius i de suport. No obstant això, la seva habilitat i tenacitat la van portar a ser seleccionada per treballar més directament en la criptoanàlisi, sota la direcció de figures notables com Alan Turing. Clarke va esdevenir una part integral de l’equip del Hut 8, la secció dedicada a desxifrar els codis Enigma utilitzats per la marina alemanya.
La seva contribució més notable va ser en el desenvolupament i la implementació de Banburismus, una tècnica criptoanalítica. L’objectiu principal era identificar els ajustos correctes del rotor exterior i mitjà, reduint així les possibles seqüències de rotors de 336 a tan sols 20. Aquesta tècnica va ser fonamental per augmentar l’eficiència dels esforços de desxiframent, i Clarke va ser reconeguda com una de les millors en aquest àmbit, destacant no només per la seva habilitat tècnica sinó també per la seva capacitat de treballar sota pressió i la seva dedicació incansable.

Durant el seu temps a Bletchley Park, Clarke només va conèixer una altra dona criptoanalista. Inicialment, Clarke cobrava £2 per setmana – però, com que aquesta era una època de discriminació femenina al lloc de treball, els homes amb qualificacions similars rebien significativament més diners. La primera promoció de Clarke va ser al Grau de Lingüista – tot i que Clarke no parlava cap altre idioma – aquesta promoció va ser dissenyada per permetre-li guanyar diners extres, reconeixent així la seva càrrega de treball i contribucions a l’equip.

Més enllà del seu treball professional, la vida personal de Clarke va estar marcada per la seva relació amb Turing, amb qui va formar una estreta amistat i, per un curt període, es va comprometre en matrimoni. Tot i que la relació no va culminar en matrimoni, la seva amistat va perdurar, i Clarke va ser un suport important per a Turing durant els moments difícils de la seva vida.

Un llegat invisible durant dècades

El 1947, Clarke va ser nomenada Membre l’Ordre de l’Imperi Britànic (MBE) pel seu treball en el desxiframent de codis durant la guerra, però a causa de les restriccions de l’Acta de Secrets Oficials la seva feina va romandre confidencial durant molts anys més.

Després de la guerra, Clarke va continuar treballant en criptoanàlisi per al Govern Britànic, primer a Bletchley Park i després al Government Communications Headquarters (GCHQ). La seva carrera postbèl·lica també va veure un canvi d’interès cap a la numismàtica, especialment després de conèixer i casar-se amb John Kenneth Ronald Murray el 1952. La seva investigació en aquest camp va ser reconeguda amb el premi Sanford Saltus Gold Medal, atorgat per la Societat Numismàtica Britànica.

Clarke va morir el 4 de setembre de 1996, deixant darrere seu un llegat pioner en els camps de la criptoanàlisi i la numismàtica. La seva vida i treball van romandre relativament ocults al gran públic fins fa poc. La vida i l’obra de Joan Clarke desafien les narratives tradicionals sobre els contribuents a la ciència i la tecnologia, particularment en el context de la Segona Guerra Mundial, on el treball de moltes dones sovint ha estat oblidat o subestimat. Clarke no només va excel·lir en un camp dominat per homes sinó que també va obrir camí a futures generacions de dones en matemàtiques, ciència i enginyeria.

El reconeixement pòstum de Clarke, inclosa la instal·lació d’una placa a Oxford a la casa on va viure, i diversos premis i honors concedits en el seu nom, serveix com a testimoni de la seva contribució duradora. Aquests honors no només celebren els seus èxits sinó que també actuen com a recordatori de la importància de reconèixer i valorar les contribucions de les dones en tots els camps.