“La imaginació es l’habilitat per descobrir. […] És aquella que penetra en els mons que no són visibles al nostre voltant, els mons de la Ciència.”

Ada Lovelace va ser una matemàtica i escriptora anglesa reconeguda per la seva col·laboració amb Charles Babbage en el desenvolupament de la Màquina Analítica, un precursor de l’ordinador modern. Amb el seu treball pioner, Lovelace va establir els fonaments de la programació informàtica i va imaginar un futur on les màquines podrien realitzar tasques diverses més enllà del simple càlcul numèric. El seu llegat continua inspirant dones a ingressar en els camps STEM i el seu dia, el 13 d’octubre, commemora la seva contribució a la ciència i la tecnologia.

Augusta Ada King, més coneguda com Ada Lovelace, va ser una matemàtica i escriptora anglesa, coneguda pel seu treball en la proposta de Charles Babbage d’una computadora mecànica de propòsit general, la Màquina Analítica. Filla de Lord Byron, prestigiós poeta del romanticisme britànic, i Anna Isabella Milbanke, una apassionada de les matemàtiques i l’astronomia.

De petita li agradava molt la geografia, però la seva mare volia donar-li una educació basada en la ciència i, sobretot, en l’aritmètica, forçant-la a llargues hores d’estudi en la matèria, juntament amb el francès i la música; d’aquesta forma, va contactar la prestigiosa matemàtica i astrònoma Mary Somerville com a tutora d’Ada. Per a motivar la curiositat científica de l’Ada, mare i filla van viatjar per Anglaterra, descobrint, entre altres màquines, el “teler de Jacquard”, teler mecànic inventat per Josep Marie Jacquard que utilitzava targetes perforades per funcionar.

Al complir els 18 anys, com qualsevol altra jove aristòcrata de la seva època, Ada va començar a assistir a festes de l’alta societat i en una d’elles, organitzada per la seva tutora Mary Somerville, va conèixer al matemàtic Charles Babbage, que havia dissenyat una calculadora mecànica capaç de calcular taules de funcions numèriques pel mètode de diferències. Per altra banda, també va dissenyar la màquina analítica.

Lovelace i els nombres de Bernoulli: sota l’anonimat

El 1842, Ada va realitzar el seu únic treball professional per a la revista Scientific Memoirs; l’enginyer militar italià Luigi Menabrea li va encarregar la traducció d’un article escrit en francès per, en el qual es descriu la màquina analítica de Babbage.

A la Nota G de Sketch of The Analytical Engine Invented by Charles Babbage by Luigi Menabrea, va proposar un algorisme per calcular els nombres de Bernoulli B8 (que ella per notació anomenava B7) en funció dels anteriors. Les notes les va publicar sota l’acrònim AAL, i no va ser fins al 1953 que es va reeditar amb el seu nom.

$$B_n = -\sum_{k=0}^{n-1} \frac{k!}{n!(k-n)!} \frac{B_k}{1 + n + k}$$

Seguint la idea de calcular B8 a partir dels anteriors, podem dir que va ser la precursora dels “bucles” o “subrutines” en informàtica d’una forma teòrica. Lovelace imaginava una màquina que pogués programar-se i reprogramar-se per executar diverses funcions i no es limités simplement al càlcul, sinó que fos capaç de dur a terme qualsevol tasca que es pogués expressar de forma simbòlica.

El dia de l’Ada Lovelace

Actualment, existeix el dia de l’Ada Lovelace, celebrat el 13 d’octubre, creat el 2009 per Suw Charman-Anderson. L’objectiu és inspirar més dones a treballar en els camps STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) celebrant les dones que actualment treballen en aquests camps.

Mort de Lovelace

A partir que es refusés el treball de Babbage, ella ja no va tornar a treballar i, entre l’abús d’opiacis i la seva malaltia, es va refugiar en el joc i els amants. Van haver de passar gairebé cent anys fins que un enginyer estatunidenc i pioner en el camp de la informàtica, anomenat Howard Aiken, dissenyés un ordinador electromagnètic, molt estretament lligat amb el treball de Babbage sobre la màquina analítica.

Va morir el 27 de novembre de 1852 a causa de les hemorràgies ocasionades pels metges de l’època mentre intentaven tractar-li el càncer d’úter que patia. Va ser enterrada amb la mateixa edat que va morir el seu pare, demanant com a última petició ser enterrada al seu costat.